pacients especials

Saps que els nens amb necessitats especiales tenen un risc més alt de patir malalties bucals?

Els nens amb necessitats especials
tenen una alta incidència de càries i malaltia de les genives a causa
d’una sèrie de factors locals i ambientals. Aquest fet els
converteix en un grup de risc
que presenta una gran necessitat
de cures dentals des d’edats primerenques. Tot i això, les
mesures preventives de salut
oral en aquests nens a
vegades no és tan priritària
com ens agradaria…

embarazo

Què és un pacient especial?

Un pacient especial és qualsevol nen que presenti alguna limitació física, mental, sensorial o de conducta; que requereixi una atenció sanitària diferenciada, o que pateixi una malaltia amb implicacions negatives en la seva salut bucal. Són pacients especials els nens amb problemes de desenvolupament (autisme, paràlisi cerebral, síndrome de Down o retard mental), els nens amb trastorns d’hiperactivitat i els nens asmàtics.

Tal com hem dit abans, els nens amb necessitats especials tenen una alta incidència de patologies bucals a causa d’una sèrie de factors tan físics com ambientals (dieta, medicació, etc). Aquest fet els converteix en un grup de risc que presenta una gran necessitat de cures dentals des d’edats primerenques. Tot i això, la salut oral d’aquests nens sol deixar molt a desitjar ja que generalment es troba relegada a un segon pla, perquè la pròpia malaltia acapara tota l’atenció o perquè existeix un accés limitat als serveis dentals especialitzats.

SALUT ORAL DEL NEN AMB NECESSITATS ESPECIALS

La salut oral és un component important de la salut general. Contribueix al benestar del nen, evita el dolor i les molèsties, i promou una bona qualitat de vida. A més, una bona salut oral maximitza les probabilitats d’una nutrició, una llenguatge i una aparença adients, tan importants en un nen que s’està desenvolupant i més important encara en un nen amb capacitats físiques o mentals limitades.

Les alteracions bucals més freqüents en aquest grup de pacients són:

Càries: els nens amb disminucions físiques i/o psíquiques pateixen més risc de desenvolupar càries a causa d’una sèrie de factors, com ara aquests:

    embarazo
  • Falta de destresa manual per assolir una bona higiene bucal.

  • Alteracions del to muscular que impedeixen una masticació adequada i fomenten l’estancament del menjar a la boca.

  • Alteracions psíquiques que dificulten la col·laboració en el moment del raspallat dental.

  • Dietes de consistència tova i riques en carbohidrats.

  • Medicació constant amb alt contingut de sucres o corticosteroides que redueixen el flux salival i l’acció d’autoneteja de la boca.

  • Malformacions dentàries, males posicions i mals hàbits que afavoreixen que el menjar penetri les dents i que s’hi formi placa bacteriana.

  • Defectes de l’esmalt dental que fan les dents més susceptibles a la càries.

gingivitis

Malaltia periodontal: els pacients especials estan exposats a un major risc d’aparició de malaltia de les genives pels mateixos factors de risc de càries i, a més, per aquests altres:

  • Medicació anticonvulsiva (contra els moviments involuntaris dels músculs utilizats per a nens epilèptics), que ocasiona un engrandiment de les genives.

  • Postures de boca oberta (respiració oral) que afavoreixen que les genives se sequin i sagnin fàcilment.

embarazo

Maloclusions (males mossegades): presenten amb més freqüència maloclusions els nens amb paràlisi cerebral; els nens amb alteracions dels moviments musculars de la mandíbula, els llavis i la llengua (els quals tenen dificultats per respirar i tancar bé la boca), i els nens amb síndrome de Down.

 

 

 

embarazo

Traumatismes i fractures dentals: el risc de patir algun traumatisme augmenta en nens amb paràlisi cerebral, nens epilèptics i nens hiperactius. La presència de dents anteriors protruïdes (que sobresurten del llavi superior) també predisposa a la fractura.

 

 

GESTIÓ DE LA CONDUCTA

A casa o al centre educatiu, els nens amb limitacions psíquiques requereixen una ajuda extra per assolir i mantenir una bona salut oral. De vegades es necessita l’ajuda de diversos professionals per realitzar el raspallat dental.

A la consulta dental, l’atenció del nen amb necessitats especials està íntimament relacionada amb la seva patologia i la seva conducta. La capacitat de comunicar-se amb un nen és crucial per assolir l’èxit del tractament dental. Per exemple, un nen sord ha de llegir els llavis, un nen cec requereix descripcions verbals dels procediments a seguir i un nen amb retard mental necessita modificacions del nivell de comunicació. Malgrat que molts nens amb necessitats especials no requereixen una gestió particular de la conducta, altres necessiten tècniques més especialitzades, incloent-hi l’anestèsia general en alguns casos.

PREVENCIÓ DE MALALTIES BUCALS

La prevenció de malalties orals en els nens amb necessitats especials es basa en aquests pilars bàsics:

  • Higiene oral des de l’erupció de la primera dent de llet, dues vegades al dia. Els pares i/o tutors han de ser capaços de portar a terme la higiene bucal de forma rutinària.
  • Capacitació de pares, educadors, monitors i altres professionals per realitzar una adequada higiene bucal i crear consciència de l’impacte dels sucres en la salut oral del nen.
  • Reduir, en la mesura del possible, la ingesta d’aliments cariogènics entre els àpats. Desaconsellem enèrgicament el consum de dolços refinats (llaminadures), xocolates, galetes, brioixeria i sucs industrials per part d’aquests nens.
  • Sol·licitar al metge del nen la prescripció de medicaments amb el menor contingut possible de sacarosa. Prendre els medicaments amb els àpats, i no entre àpats, sempre que sigui possible.
  • En cas d’inhalació de corticosteroides (per a nens asmàtics), valorar els beneficis dels glopeigs de fluor posteriors a la presa dels medicaments.
  • Fer la primera visita a l’odontopediatra durant el primer any de vida per valorar el risc individual tant de càries com de malaltia de les genives.
  • Sotmetre el nen a una prevenció primerenca: revisions periòdiques per part de l’odontopediatra; glopeigs de fluor (per reforçar l’esmalt) o clorhexidina (antibacterians); col·locació de segelladors de fisures en superfícies dentals susceptibles a la càries, etc.
  • Tenir a mà el número d’urgències de l’odontopediatra per als casos de traumatismes dentals.
HIGIENE BUCAL DE NENS AMB LIMITACIONS FÍSIQUES I PSÍQUIQUES

Importància de la higiene bucal

El raspallat dental és la principal eina per evitar les malalties bucals en nens amb necessitats especials. Malgrat això, quan un nen veu minvada la seva capacitat per realitzar tasques bàsiques com alimentar-se, vestir-se o comunicar-se, la higiene oral es converteix en una tasca difícil. No obstant això, sense una higiene bucal adequada, el nen és vulnerable a la càries i a la malaltia de les genives (gingivitis), fet que n’agreuja el quadre de salut general.

Posicions per al raspallat dental

    posicion silla
  • Cadira de rodes: col·loca’t darrere de la cadira, agafa el cap del nen i pressiona’l suaument contra el teu cos o contra la pròpia cadira de rodes. Igualment, pots seure darrere de la cadira de rodes, col·locar el fre i inclinar la cadira sobre la teva falda.

  • Asseguts al sòl: amb el nen al sòl, col·loca’t darrere d’ell i inclina-li el cap contra els teus genolls. Si no coopera, pots seure amb les cames estirades i col·locar les teves cames al voltant dels seus braços per immobilitzar-los-hi.

  • Ajaguts al sòl: jeu el nen al sòl amb el cap sobre un coixí i agenolla’t per darrere del seu cap per sostenir-l’hi.

  • Sobre un llit: col·loca el nen ajagut, amb el cap sobre la teva falda, i subjecta-l’hi. Si el nen no coopera, una altra persona pot subjectar-li els braços i les cames.

Tècnica per a la higiene bucal

taco Silicona

Col·locar les cerres del raspall en un angle de 45º respecte de la geniva. Fer pressió moderada i realitzar petits moviments circulars sobre la geniva, com un massatge. Tornar a col·locar el raspall verticalment i raspallar les dents superiors cap avall i els inferiors cap amunt amb un moviment d’escombrat, per dins i per fora. Acabar per les superfícies de mastegada, amb deu passades per cada zona. Finalment, raspallar la llengua. Es pot col·locar als nens que no volen obrir la boca un obridor de boques d’un material flexible, preferentment silicona.
Sovint, el nen pot participar en l’adaptació creativa de les eines per a la higiene oral. Hi ha diverses formes d’adaptar un raspall per millorar la tècnica i fomentar la participació del nen, en cas que estigui disposat a col·laborar.

  • Subjectar el raspall a la mà del nen mitjançant una banda elàstica.

  • Doblegar el mànec del raspall (amb l’ajuda d’aigua calenta de l’aixeta).

  • Per a nens incapaços d’aixecar mans o braços, es pot allargar el mànec del raspall mitjançant un regle o una cullera de fusta.

cepillosAdaptado1 cepilloAdaptado2
  • Es pot ajudar els nens amb limitacions a l’hora d’agafar del raspall col·locant una pilota de cautxú o una esponja a la meitat del mànec.















Ús del fil dental

flossers

Com el raspall dental no arriba a netejar les zones situades entre dent i dent, és important l’ús del fil dental, sobretot en el cas de nens amb dèficits motors. Aquesta tasca es veu facilitada per l’ús de subjectadors de fil, arcs dentals o flossers. Els flossers s’han de passar suaument entre els molars fins a arribar a la geniva, recolzant-los sempre sobre la dent. Si és possible, s’han de passar cada nit després de sopar i abans de raspallar les dents per tal que el nen dormi amb la boca neta.