canvis del color de les dents

Inicio
Novetats!
Blog
Contacte

Sabies que hi ha múltiples causes que provoquen que les dents canviïn de color?

Els canvis de color de les dents de llet i les dents permanents poden ser generalitzats (quan afecten diverses dents o a tota la dentadura) o localitzats (quan afecten només una o dues dents). Les pigmentaciones dentals es divideixen en internes (causades des de dins de la dent) i externes (causades per elements exteriors que es dipositen sobre les superfícies de l’esmalt de la dent).

Les pigmentacions internes es deuen a defectes genètics, hipoplàsies de l’esmalt, fluorosis i traumatismes. Les externes, a la placa bacteriana, la càries, la tosca, el ferro o els bacteris cromogènics. L’odontopediatre és la persona indicada per reconèixer els diferents tipus de coloracions dentals. No obstant això, hi ha algunes característiques que ens poden ajudar a distingir les causes i, consegüentment, el tipus de tractament a aplicar. Tot seguit esmentarem les més freqüents:

Càries:

juntament amb els traumatismes, són la principal causa que les dents de llet canviïn de color. En un primer moment surt una taca blanca en l’esmalt en forma de mitja lluna, vorejant la geniva de les incisives superiors o les molars. Aquesta etapa de la lesió dura poc temps (un mes o dos) i és fàcil de corregir per un odontopediatre; no obstant això, la majoria de vegades aquesta coloració passa desapercebuda tant als pares com als pediatres. Si els bacteris persisteixen, la taca es torna groga, forma una cavitat i avança cap a la dentina i el nervi de la dent. La dent pot fracturar-se, causar dolor, infeccions bucals i facials, visites d’urgència, i afectar les dents permanents que es formen per sota. La càries en les dents de llet és un procés infecciós que pot afectar la salut general d’un nen i, per això, ha de ser tractat per un odontopediatre.

Sarro (tosca):

alguns bebés i nens tenen predisposició a què la placa dental (formada per bacteris i menjar) es calcifiqui i es dipositi sobre les dents de llet. Els dipòsits de sals de calci provenen de la saliva, per això es forma més tosca (sarro) en les zones on desemboquen els conductes salivals (com la part interna dels incisius inferiors). La tosca produeix a llarg termini una irritació de la geniva (gingivitis) i facilita que la placa dental s’enganxi més fàcilment. L’única manera d’eliminar la tosca és la neteja professional, que és indolora. Com que per la neteja cal certa col·laboració del pacient, consulta el teu odontopediatre perquè valori el moment idoni per al tractament del teu fill.

Hipoplàsies o hipomineralitzacions de l’esmalt:

els defectes del esmalt es produeixen per alteracions durant el període de formació dental (les dents de llet es formen durant l´embaràs i les dents permanents des del naixement fins als 7 anys d´edat). Es veuen com a taques d’un color que oscil·la entre el blanc guix i el groc marronós. S’observen amb més freqüència en les incisives superiors permanents, però també en les canines (ullals) i les molars de llet. Com que les dents amb hipoplàsies són especialment susceptibles de patir càries o trencar-se (per la seva estructura més feble), l’odontopediatre ha de protegir-les al més aviat possible amb segelladors, composites i/o aplicacions de fluor.

Fluorosi dental:

la fluorosi és un defecte de l’esmalt que apareix quan s’ha ingerit massa fluor durant la formació de l’esmalt de les dents permanents (des del naixement fins als 7 anys d’edat). La fluorosis es pot deure a un consum excesiu de pasta dental fluorada a la primera infància, a la ingestió de suplements de fluor (pastilles) i/o dels fluorurs de la dieta (aigua i sal). Les taques en l’esmalt de les dents permanents poden presentar l’aspecte de clapetes blanques, línies blanques fines o taques d’un groc marronós. En els casos lleus, el tractament és simplement estètic, mentre que en els casos més greus s’han de protegir els molars per evitar fractures i càries.

Ferro i bacteris cromogènics:

tant els medicaments o aliments que contenen ferro com alguns bacteris poden ennegrir les dents i els queixals d’alguns nens susceptibles, en el contorn que voreja la geniva, sense que aquest fet tingui molta relació amb una falta d’higiene bucal. El tractament és la neteja professional, tot i que aquestes taques solen tornar a aparèixer. La bona notícia és que, a mesura que el nen creix, cada vegada se’n formen menys (generalment als 9 anys ja han desaparegut). Altres taques verdoses sí que es relacionen amb una falta d’higiene oral i la presència de certs fongs i bacteris.  El tractament és també la neteja professional.

Traumatismes dentals:

juntament amb la càries, són la principal causa que les dents de llet canviïn de color. Molts traumatismes en bebès i nens petits passen desapercebuts, fins que els pares detecten un canvi de color de les dents de llet (generalment, les incisives superiors). El color pot canviar a gris, rosat, groc o marró com a conseqüència d’una inflamació o la mort del nervi dental. L’odontopediatre ha de fer un examen clínic i radiogràfic complet per decidir el tractament: algunes vegades només s’ha de controlar, però d’altres, tanmateix, s’ha de tractar el nervi o, en darrera instància, extreure la dent. En el cas d’un canvi de color de les dents permanents, l’avaluació odontològica ha de ser immediata.

Copyright © www.odontologiaparabebes.com
dracamilapalma@odontologiaparabebes.com
WebDesignPietruschka